sábado, 12 de mayo de 2012

Una tomadura de pelo mal mangoneada.-

Mientras estoy con la azada sudado cara a la faena ahora que ya empieza el buen tiempo climatológico y los rayos solares acreditan la llegada de la primavera, me pasan por la imaginación múltiples ideas que para una mente como la mía no precisa llegar al final de la fila de cepas al borde de la finca para saber que es el único auténtico currante en varias leguas a su alrededor.
Porque cuando un negocio tiene anotado en sus libros reglamentarios unos activos por valor de 325.000 millones de euros de los que sus depositantes aportan 173.000 millones de euros, se supone que sus socios acreedores no pueden recuperar más de 152.000 millones de euros, pero cuando el socio acreedor es el Estado que avala al negocio con 28.500 millones de euros de deuda, más 40.000 millones de euros en créditos del Banco de España y dispone el negocio de 4.500 millones de euros en preferentes, significa que el Estado tiene prestado 73.000 millones de euros
Pero si Fondo de Garantía de Depósitos avala los 173.000 millones de euros de los depositantes más los 73.000 millones de euros de ayudas, solo suman 246.000 millones de euros y quedan 79.000 millones de euros para pagar a sus socios acreedores que en el supuesto caso de ser único acreedor el Estado y se liquidase el negocio, solo perdería 6.000 millones de euros. ¿Cuál es la razón por la que el resto de los comerciantes de la nación deban solidarizarse con el pago de las deudas de quienes durante muchos años han convivido haciendoles la competencia e inyectarles ahora entre 7.000 y 10.000 millones de euros y hundirnos más en la miseria?.

4 comentarios:

Jaume dijo...

Che, toto això s molt complicat.

destilator dijo...

Hola Jaume:
Com que complicat, pero es molt sencill.
Jaume treballa, cobra unes peles i les porta al Banc.
D'estos calés, Jaume paga una part en impostos al Govern i la resta els deixa guardats en un conte del Banc.
El Banc li regala a Jaume un paper blanc amb uns números negres molt bonics i molt ben fets.
Julián va al Banc i demana un credit per anarsen de vacances i el Banc li deixa els estalvis de Jaume.
A la volta de les vacances, Julián li diu al Banc que com s'ha gastat els cuartos, no els pot tornar i no passa res.
Cuan Jaume necesita els seus estalvis per comprar un'eina de treball, el Banc li diu a Jaume qu'els diners els ha deixat a Julián per anar de vacances i ahí al Banc, Jaume no hi te res.
Per a que Jaume no agafe un canó de barco per que l'ametralladora es masa petita per a disparar a la Entitat Bancaria i el gaiato, el podría trencar al cap del banquer, el Govern, dels impostos qu'ha pagat Jaume, deixa una cuantitat de diners al Banc per a que Julián puga tornar a anarsen de vacances, pero a Jaume el dixem treballar, cobrar unes peles i pagar uns impostos. Que es lo que toca!.
Ara ja ho tens clar?. Pos a la feina!.
Salu2 y A10, Julián.

Jaume dijo...

A veure si m'il·lumines.
Un Grec te 10.000 euros al banc.
Grècia surt de l'euro i ara al banc li converteixen els 10.000euros en 3407498.17 dracmes.
L'estat devalua el dracma un 50%
Si no surt de Grècia, i la vida no s'apuja, no passa res, segueix tenint 3407498.17 dracmes, però si vol un producte de importació, i val 5000 euros, necesssitarà 3407498.17 dracmes, es a dir, s'ha quedat sense res.
Si això es així, que no ho se, Te solució?
Puc tenir un compte en euros amb la seguretat de que si sortíssim de l'euro, seguiríem tenint euros i no pessetes?
He de treure tots els meus estalvis dels bancs, araque son euros, i guardar-los sota la rajola?

destilator dijo...

Hola Jaume:
Efectivament, te diría un llaurador com jo, els grecs domés podríen comprar la mitat de lo que ara poden comprar per que han devaluat la moneda a la mitat i els demés, podriem comprar als grecs doble de lo que ara podem comprar-los.
No hi ha solució s’ixen del euro. Es una ruina per als grecs per que estàn acostumbrats a gastar els euros del fons soçial europeu que no han guanyat, els los han regalat.
Cuan una nació ix de la zona euro, no te euros, tindrà la moneda de la nació i no es pot tindre un conte en euros si no estás en una nació de la zona euro. Cuan vam entrar al euro, les pesetes es van convertir en euros i si eixiguerem del euro, els euros els convertirien en pesetes, si eixa fora la moneda oficial nostra. Els contes al banc es tenen en la moneda oficial del país a on està el banc.
Amb els estalvis, podem fer lo que natros vullguesem, tindrels en el banc, en un monedero, en un saquet o en un caixó. En el Reine d’España, es treballa, es guanyen els diners, es paguen els impostos reglamentaris i amb la resta, fas lo que vols, pero comprar i vendre, es fa amb la moneda oficial.
Si me pregunteses com a economiste, et diría fonamentalment lo mateis pero mes enraonat; de les ventatges de la CEE per a les persones trevalladores i dels inconvenients de no estar per a les persones gandules i per a els Govens, encara que per als ganduls s’els aveinen temps complicats per que es van a fer molts de retalls en subvencions, en ajudes i en sous. Els trimestre passat es vam encular en un 200%, es a dir, el Govern Espanyol va recaudar la mitat de lo qu’es va gastar i per a este segon trimestre conta que caurem de cap, es a dir, qu’en mitx any s’auràn gastat mes del triple d’els diners d’els que recaudaràn d’els contribuyents que contribuixen, amb el problema de la falta de financiament. Mos han tallat el credit i per aixó la prima de risc puija.
Salu2 y A10, Julián.